Miro per la finestra, l’aire es veu net, el cel es dibuixa clar. La temperatura, tímida, ha decidit no destacar massa i s’ha plantat en els quatre graus. Avui fa un fred matí d’hivern. Engego la ràdio, de les seves entranyes sorgeixen boires camuflades entre gavardines i ulleres de sol, seguiments i empaits, intromissions en la meva intimitat. Intento pensar però un reflex ràpid adverteix el meu cervell que determinades idees seran interceptades per rastrejadors implacables del pensament únic. Deixo de pensar, la meva salvaguarda està garantida mentre em mantingui al marge d’aquesta impura actitud.
Torno a mirar per la finestra, em sento observat, l’aire no és tant net i el cel s’ha enterbolit. La fredor persisteix, un calfred es dispersa pel meu desassossegat cos. Si em quedo a casa aixecaré sospites, si surto igual em trobo de cara amb la meva llibertat.
Llibertat, a soles, observat des de vés a saber on, mai com ara un encontre com aquest havia estat tant comprometedor.
Llibertat, ultratjada vint-i-quatre vegades i en nom de la qual corres el perill de ser bombardejat...
J. M. Vidal-Illanes
7 comentaris:
En ocasions el preu de la llibertat, o el que ens fan pagar per la llibertat, o el preu que l'hi posen a una mala imitació de la llibertat, és massa elevat. Per això molta gent prefereix l'ovellisme, la covardia de no rebelar-se contra tot el que intenta aixafar-nos fa que ens tornem insanament presoners del conformisme.
Al llarg de la història s'han reiterat moltes situacions en que la lluita per la llibertat era pagada amb la pròpia vida, però era una decisió que prenies (moltes vegades era la única sortida).
Ara podem gaudir d'un nou invent: la llibertat imposada. Imposada per la força de la sang, imposada per la força de la por, per la locura de reventar un país i deixar-lo fet un drap.
No escriuré el nom del boix que ens porta a aquesta locura de començament de segle, perquè en nom de la llibertat poden rastrejar aquesta pàgina i arribar fins al meu ordinador. Quína LLIBERTAT!!??
N
La llibertat d'escriure aquest comentari i que tots el poguem llegir, la de decidir què menges avui, què llegeixes, amb qui surts, amb què t'entretens, amb qui passejar, estudiar, sentir, ajudar, queixar-te, plorar, estimar, de decidir tenir o no tenir fills, de ser o no solidari amb els que estan pitjor, de....potser no serveig per a gaire davant una visió global del món, però estem molt millor que altres i en situació, si més no, d'intentar fer alguna cosa.
Susanna
Qué difícil tema! Com diría Castoriadis, en nom de a llibertat sovint es delira. Per a ell la llibertat sempre apareix acompanyada dels límits, en continua lluita. Llibertat és una forma d'activitat, una opció; una activitat que s'autolimita, tothom sap que en teoria "pot fer-ho tot", però normalment pensa que no "ha de fer-ho tot": és la llibertat la que imposa els seus propis límits. També afirma Castoriadis: "Podeu descansar. Podeu seure davant la televisió. Però no sou lliures quan us trobeu davant la tele. Us creieu lliures fent zapping com imbécils, però no sou lliures; això és una falsa llibertat".
Savater, també ataca la diferència entre triar o elegir i llibertat. La llibertat per a elegir n'és només una petita manifestació de la LLIBERTAT com a concepte major. Aquesta dimensió de la llibertat és molt discutida al llarg de la història de la filosofia.
Les conclusions més nombroses condueixen a plantejar que la LLIBERTAT no existeix. L'ésser humà ha de ser una mica més humil, ha d'entendre que només és una contingència passatgera i que no pot apropiar-se de conceptes que es troben molt per sobre de la seva propia dimensió.
savater es/era un gran filosof que jo admirava i que no se que li ha passat que ara es un lider del nacionalisme espanyol mes retrograd a euskadi
Amb un nivell de cultura molt d’estar per casa com el que tinc em sento incapaç d’entendre que la Llibertat no existeix i que el què hi ha és un problema d’humilitat de l’ésser humà quan parla de Llibertat. I si es tracta d’un concepte que està tant per sobre de la seva dimensió, a què treu cap parlar-ne tant, anhelar-la tant, defensar-la, lluitar, discutir, dialogar per ella? A mí em sembla que la Llibertat està relacionada directament amb l’ésser humà i que té molt a veure amb la possibilitat de decidir com dur endavant la vida, i decidir vol dir triar fer, no fer, com... S’autolimita en la mesura que ens hem d’autolimitar per aconseguir una convivència en la que hi capiguem tots, en què es fa necessària una organització que respecti tant com es pugui la individualitat. No és fàcil, però no se’n pot prescindir.
Per a mi la Llibertat no és una forma de fer, és tenir la possibilitat d’optar i decidir la forma de fer.
Susanna
Estic d’acord amb que en Savater ha pogut caure presoner del visceralisme d’aquell que se sent amenaçat en la seva llibertat i, fins i tot, en la integritat física (li han posat preu a la vida); però això ens condueix a una discussió molt complexa que els que no vivim a Euskadi, difícilment podem comprendre en tota la seva dimensió.
Al meu parer, el que s’ha discutit al llarg de la història de la filosofia és la improbable existència a la pràctica de la Llibertat (amb majúscules). La Llibertat pot existir en estat pur com a concepte aïllat. Posada en relació amb els éssers humans la suma de llibertats posa en crisi la viabilitat d’aquesta quan una llibertat es contraresta amb una altra llibertat. És a dir, la meva llibertat no pot ser absoluta perquè comparteix espai i temps amb la teva llibertat i en determinats moments entraran en conflicte o s’anul•laran.
El que coneixem són aspectes parcials (importants sens dubte) de la Llibertat (aquesta és una doctrina molt estesa); o també s’afirma que el que posseïm és una llibertat moralment autolimitada i que aquesta tasca de control (autolimitació) es basa precisament en la llibertat que gaudim.
Moltes de les coses que s’estan identificant com a llibertat en comentaris anteriors entren dins la classificació de les manifestacions de la llibertat, però no poden aspirar a configurar "per se" la globalitat del concepte (Llibertat).
el que no entenc es que savater, filosof com es, no tingui una mentalitat prou global com per provar d'entendre el 'problema basc' des dels dos punts de vista; es l'unic que li demano i que m'estranya i que me du a pensar que ja no es prou arbitrari i que ha pres partit (i no ho entenc).
ED
Publica un comentari a l'entrada