La mirada interrogant d’un petit cetaci va anar seguida d’un saltiró inquiet. Cercava una resposta a l’enigmàtica causa de la inclinació de l’embarcació. De fet, la meitat ocupada pels éssers d’ànima negra pesa molt més, efecte d’un abús innatural –innat/natural- resultat de la suma a que porta causa el néixer tocat per la cobdícia, allà on l’opulència té espai per ocupar amb avidesa el forat que la intel·ligència va perdent: l’egoisme.
Potser hi hagi una solució, hom pensa. Per això una part del grup –siluetes fosques d’idees i d’ètica- s’ha aixecat i, mentre la resta incrementa el ritme en vogar, ha començat a imprimir un moviment pendular amb la inequívoca intenció de alleugerir pes a l’embarcació, tot esperant que els desprevinguts blaus i verds perdin l’equilibri i caiguin per fondre’s amb els colors intensos de les aigües que els envolten.
Lluny la lluna blanca emmudeix, coberta de neu, morta de fred. El llum de llevant l’escalfarà, com escalfa l’ànim dels que se saben lluitant per una causa justa.
J. M. Vidal-Illanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada