Lluitar per una causa justa t’ha fet guanyar el menyspreu dels que lluiten per ajustar llurs causes. Corprès alces la mirada i travesses la llum de l’horitzó que ara et sembla més enfora que mai.
Les ànimes negres en l’intent de descavalcar la incòmoda companyia blava i verda han provocat que tothom dins l’embarcació perdés l’equilibri. Alarmats pel gir de les circumstàncies ara ningú no voga, s’aferren a l’amura de la nau com qui s’entrega a les oracions que el salvaran després d’una vida de misèries ètiques. La mar s’excita i còmplice de la situació, decideix convertir en eutanàsia el que instants abans era una pràctica suïcida.
Els esperits de la foscor, en anar matant tot el que trobaven al seu voltant han acabat també amb el vaixell que els hostatjava; com el càncer, que en l’afany de progressar mata sens pietat el cos que l’encobeeix, morint amb ell.
Les aigües, ara turqueses, s’empassen les darreres restes del naufragi. Els dofins platejats es miren desconcertats, xisclen de llàstima i emprenen camí cap el llevant d’esperança, ara que l’alba comença a despuntar.
J. M. Vidal-Illanes
9 comentaris:
... i no queden ni els blaus i verds ni els negres? jo volia que guanyèssin els "dolents".
Mr. NO
"Sempre" guanyen els que es troben a l'altra costat; a mi em passa, per a mi ells són els dolents. Per això m'ha agradat que cap dels dos hagi guanyat, senzillament els dofins tenen la possibilitat de continuar donant bellesa al planeta, la bellesa que els éssers humans li hi estan robant.
M. P.
De fet ens estem enfonsant i no ens adonem. Basta llegir correctament el q
deia que basta llegir correctament el que passa al nostre voltant, tant el que passa i es publica com el que transcorre entre l'oblit forçat d'una part de la societat que prefereix no contaminar-se amb realitats comprometedores.
Amb tot crec que hi ha motius de sobres per continuar remant i lluitar per mantenir-se surant.
Iolanda (Barcelona)
Per malament que estiguin les coses sempre s'ha de seguir lluitant. De vegades passen coses que escapen de l'enteniment... Ves a saber! Però tal i com està tot plegat, a mí em sembla que un final com el del text on ens "extingim" i donem l'oportunitat a una altra línia d'evolució, és la més creible. Mentrestant, a seguir endavant, cadascú d'acord amb la seva consciència.
Susanna
Lamentablement (o no), no seria el primer cop que una espècie desapareix del planeta, deixant com a rastre una lleugera empremta a Atapuerca (o a Awash Medio, o a Omo, o a Sterkfontein, o a Laetoli, o al riu Neander...) i no seria la primera vegada que un homínid (no gaire diferent a l'home actual) desapareix per sempre. La diferència pot raure en que en totes les ocasions anteriors havien estat les circumstàncies ambientals (i d'altres) els factors de l'extinció, ara poden ser les mateixes accions humanes les que en condueixin a un abisme. El que ens insensibilitza de tot això és que l'abisme el veiem a cent o dos-cents anys de distància... ja s'ho trobaran, no?
...o tres-cents...Ja s'ho trobaran? ...o 20 i ja ens ho trobarem? ...I qui et diu que no hi ha hagut, ja fa molts, molts, molts, molts anys una extinció que no hagi estat per causes naturals? No s'hi val el ja s'ho trobaran. Com fer alguna cosa realment útil, no ho sé.
Susanna
Crec que el "ja s’ho trobaran" és una reacció molt "humana" (és a dir molt imbècil)... Però, si fas una enquesta veuràs que lamentablement impera en la majoria de la gent el desenteniment davant els esdeveniments futuribles, intangibles o que entren cicles intergeneracionals.
Egoisme? Llibertat? Potser... “ja s’ho trobaran!”.
Publica un comentari a l'entrada