envieu a eclèctia nous versos per continuar el poema, versions o modificacions
eclectia@wanadoo.es (aviat tindrem un wiki)
-administradors ECLèCTIA-
ens fem vells
se'ns moren els pares
se'ns cauen els pèls
i no trobem recanvis
quan perdem els llaços
que crèiem eterns
ens fem vells
enterrem les mares
se'ns cauen els pèls
i no trobem recanvis
quan perdem els llaços
que crèiem eterns
Ens fem vells
i alhora més savis
se'ns escurça el temps de gaudir-ho tot
cal triar, doncs per a tot no arriba.
I esdevenim els llaços
que altres creuen eterns
ens fem vells
els amics s’enterren
se’ns cauen els pèls
i no som recanvi
pels qui perden els llaços
que creien eterns
ens varen fer vells
els amics ens enterren
què importa ja el pel
no trobareu recanvis
en perdre els llaços
puix res no és etern
Ens volen fer vells
farcits d'experiència
respirem tranquils
i ens farem vells
quan volguem nosaltres
no quan vulguin ells
3 comentaris:
Heu començat l'any amb la moral baixa?
La barca que es trenca em recorda al remers de Porto Alegre i als remers de Davos, només que aquí ja s'ho fan per distanciar-se físicament el suficient per evitar que res quedi malmés. Uns al ponent asolejat de Brasil, altres al fred hivern de Suïsa; uns volen solidaritat econòmica i benestar social, els altres "econòmica" i "benestar" (es a dir, omplir-se les butxaques).
Romandrem atents,
Iolanda (Barcelona)
es un poema molt dur, dificil posar-se en el tema i continuar. molt guapo pero complicat
LSD
M'agrada com s'ha anat encadenant el poema obert amb les diferents aportacions, però ara queda una mica tancat, no?
M. P.
Publica un comentari a l'entrada