dimecres, de gener 25, 2006

Foc ritual

Una capsa de cartró ondulat, rebutjat embolcall d’una pantalla de plasma de darrera generació, amagava zelosament un univers de tresors arreplegats durant llargues jornades de vinclar el cos dins els cendrosos contenidors de brossa: són les pertinences creades des de les belles deixalles menyspreades pels que hi tenen tot el que no necessiten. El valuós incert d’allò que es converteix en únic i total patrimoni d’una persona que va travessar involuntàriament el llindar de la societat de l’opulència, hi cap dins les quatre parets rectangulars d’un vell embalatge. Més enllà d’una frontera desdibuixada per l’egotisme, hi ha un món que no atura de créixer, un paradís de malson confinat a la marginalitat pels irresponsables socials.

La bellesa crepuscular inunda el petit recinte que acull un dispensador de diners, extensió intemporal de l’abjecte negoci de prestamistes i usurers que practiquen els que un dia foren refugi d’uns estalvis que ja no hi són... avui ningú amb economia modesta no pot apartar ja un cèntims de coixí per quan vinguin maldades. El roig que s’escampa pels dos metres quadrats de caixer aporten calidesa als cartrons que serviran, una nit més, de jaç improvisat. Afora fa fred, la nit tanca la tenalla de les tenebres i fosca sense futur, fins a l’endemà en que caldrà buscar una excusa valenta i voluntariosa per vagar entre cossos insensibles d’un paisatge aliè.

La matinada més freda glaça l’enteniment, tres indigents intel·lectuals de bona família decideixen escalfar l’ambient, i mentre escampen benzina entre cartrons i tresors incompresos, pensen en el favor que fan a la societat esborrant tant antiestètica i deforme manifestació de la pobresa econòmica i de la marginalitat de carrer. En un món on només l’èxit i l’opulència es dibuixen nítids com el gran tòtem al que venerar a cegues, hi ha qui tortura la benzina per a que prengui forma i alçada en un roig de foc ritual, expiació i mort d’uns inadaptats que alteren l’harmonia postissa d’un anhelat paratge virtual.

J. M. Vidal-Illanes

dimarts, de gener 24, 2006

Bo/dolent

Bona la sentència de Shopenhauer, si no fos perquè no em sembla tan fàcil discernir entre el que és bo i el que és dolent. A veure, hi ha lectures de totes totes bones, i d'altres de totes totes dolentes, però també n'hi ha d'altres que costen de valorar; les que són bones per uns no ho són tant per altres i a l'inrevés. No existeix un criteri universal, els paràmetres no són els mateixos arreu.

Si un editor d'una petita editorial universitària no s'hagués compadit d'una mare que havia voltat per tot arreu intentant que algú publiqués el llibre que el seu fill havia escrit i que tothom havia rebutjat per dolent, fill que s'havia suicidat davant la impossibilitat d'aconseguir que algú s'interessés per la seva primera (i darrera) novela; si aquest editor hagués cregut als anteriors que el van desestimar i no l'hagués llegit, no l'hauria publicat i ara probablement ningú coneixeria l'Ignatius, protagonista de "la conjura de los necios" (una conxorxa d'enzes, crec, en català), reconeguda arreu com una bona novela.

No teniu por de perdre-us quelcom excel·lent si us limiteu a llegir (veure, escoltar...) només el que és, a criteri de la gran majoria, o d'una minoria de savis, o... bo? Cercar l'eficiència en el gaudi de les coses em resulta tan extrany...

Susanna

P.S. O potser no estem parlant de gaudir?

Si tú me dices ven...

El País-24/1/6

diumenge, de gener 22, 2006

Que bé, tot en castellà!

Que bé que rallant d'un club de Menorca i entre menorquins principalment, tot sigui en castellà. Sa pàgina, sa informació as pavelló, sa llengua que s'empra as fòrum... no, si quan diuen que es Menorca Bàsquet és es més gran element de cohesió de s'illa, tenen raó; es més gran element de cohesió per acabar d'una vegada per totes amb sa nostra llengua, menorquí, català... és igual.
salut

dimecres, de gener 04, 2006

Menorca salva el Port de Ciutadella

Moltes gràcies. El dic no es podrà fer. El Ministeri de Medi Ambient ha dictaminat en contra de la construcció del dic al port de Ciutadella. Volem donar les gràcies a les 12.839 persones que, com vosaltres, han enviat a través nostre un mail a la ministra Cristina Narbona demanant que no es concedís la cessió del domini públic per la construcció del dic. Una vegada més, es demostra que la suma constant de petites actuacions pot arribar a fer caure grans despropòsits. Menorca, illa declarada Reserva de la Biosfera, té de nou una oportunitat per demostrar que les coses es poden fer d'altres maneres. Tant de bo que notícies com la d'avui es reprodueixin a altres indrets del malmès litoral mediterrani. Rebeu una salutació cordial.
GOB de Menorca