dimarts, de maig 23, 2006

menroca foto

Us feim saber que a partir d'ara a la pàgina menroca.blogspot.com -un blog malauradament poc aprofitat- hi posarem fotos (a part del que vulguin els usuaris). Hem començat amb una, però esperam que us animeu tots. No ho feim a eclèctia per no distorsionar la línia que havia duit fins ara.
Salut, eclectians

coordinadors MENROCA

dijous, de maig 18, 2006

DIC

DIC són les sigles de Desenvolupament Insostenible i Corrupció. Els qui defensen el dic de Ciutadella han dit també que volen quatre camps de golf, més ports esportius, autovies, més hotels... En definitiva, el creixement sense límits que està assolant tota la costa peninsular i de les illes properes. El progrés mal entès que consisteix en abocar a l'engròs més ciment i més asfalt sobre una illa que ha lluitat i lluita per no perdre l'especial qualitat de vida que encara conserva.

El dic ja no es justifica per motius de seguretat. Així ho han demostrat tots els estudis que s'han fet per part de diferents instàncies. Per què es segueix reclamant idò el dic? Pels motius que abans hem citat. Perquè el port de Ciutadella es converteixi en un espai on s'hi acumulin més barques i més passatgers el juliol i l'agost, quan ja no hi cabem. Perquè així es forçaran altres necessitats de més carreteres i més urbanitzacions i més ports esportius. Perquè així Menorca entraria en el Desenvolupament Insostenible, les dues primeres lletres de DIC.

Els qui ara reclamen manifestar-se a favor del dic representen els sectors més durs i poc representatius de la dreta menorquina. Els que voldrien que Menorca deixi de ser diferent i potser passi a ser un lloc més on el negoci urbanístic sigui el rei i on els interessos privats d'alguns marquin la pauta de la resta de la societat.

Ja tothom sap on duu el creixement ràpid i sense límits. És el model de Marbella i tants altres llocs desfigurats. Els casos que acaben en els tribunals són la punta de l'iceberg d'una realitat oculta molt més extensa. Les grans infraestructures abonen el terreny de l'economia especulativa, aquella que no dona feina, sinó doblers ràpids a uns pocs. I els doblers ràpids i molt concentrats es tradueixen fàcilment en corrupció, la darrera lletra que ens faltava.

GOB de Menorca

dijous, de maig 04, 2006

La línia groga

Caminaven per la prima línia groga sense saber cap a on portava aquella estretor incansable. Prima i lleugera, discontínua, com la felicitat; escorcollant un sac buit sense fons, desenrunant la fatiga, miraren l’horitzó. La felicitat novament, intermitent, entaforada entre un pensament, discontinu, groc.

Els dos borratxos mantenien ferms una destinació indefinida, foragitant la vacil·lació, s’autopropulsaven automàticament, caminaven rectes sobre la prima línia groga; i miraren l’horitzó, sense sol, que la mar s’havia engolit amb fruïció. Intermitent, el pensament, es miraven i s’interrogaven: qui aguantava a qui. La suma d’esforços engalzats en la despeguesa de sentir-se ebris, aliens d’un món que no volien. Miraven l’horitzó fosc, que ja no es veia. La suma mantenia la traçada recta, discontínua, com la tristor, la felicitat, la sensació de fals control.

Caminaven i la línia groga havia canviat de costat, miraren l’horitzó, el sol s’acostava a tota velocitat, enlluernador, constant. Un impacte inesperat, la línia groga desaparegué, però la llum s’elevà cap el cel, fosc, intermitent. La sensació de lleugeresa ja no era d’ebrietat. Com tantes vegades en la vida, caminant per la prima línia, trobaren el final que, inesperadament, topà amb un mal càlcul de línies grogues i de costats equivocats.

J. M. Vidal-Illanes (c) 2006

dilluns, de maig 01, 2006









Blanca de calç, mirant al nord,
sol matiner li encén el rostre
i Mô s'enfila des del port
pels antics camins de ses costes


serrat