diumenge, de desembre 14, 2008

No m'hi trob...

Hola amics i amigues. Ho he pensat molt (potser més del que ho vaig fer per emprendre l'aventura de ficar-m'hi) i ho tenc ben decidit. No encaix bé dins la política activa, no me trob a gust, no l'entenc, no compartesc determinades contradiccions, la mitja veritat (quan no el recorregut esquiu per la frontera de la mentida)... tants motius que no podria enumerar per raons obvies...

Però no estic a gust, patesc i estic perdent l’equilibri, la felicitat, el temps i l’amistat amb mi mateix; la solució: deix Cort, deix la política i me’n vaig. Crec que seré més útil en una feina que domini, em la que em trobi a gust, que entengui i en comparteixi l’essència. No m’agrada ficar-hi a tothom al mateix sac, però tampoc m’agrada que m’hi fiquin. No m’agrada insultar, i crec que no és legítim insultar des de molts mitjans a un servidor públic pel fet de ser-ho i “fer coses” encara que no es comparteixin les idees de base. No poden acceptar-se les amenaces ni les cridades anònimes, ni les mentides, ni la divulgació de coses que mai no han passat. Tampoc és admissible que determinades persones mantenguin un cert discurs quan et tenen davant i el canviïn a les teves esquenes davant els mitjans de comunicació. No m’agraden les colzades, les travetes, els cops a l’esquena amb una ma i les ganivetades amb l’altre...

Tornaré a ser el de sempre. La política no m’ha fet millor persona, m’ha empitjorat, i ara que som a temps vull prendre la distància adequada. Quan ens tornem a veure estaré més a gust i ho percebreu, i ja en tenc ganes.

Una forta abraçada!

divendres, d’octubre 24, 2008

asteroide B612: Naufragi d'avions

Viure en un enclavament -que en realitat no és un enclavament- que es troba a la frontera de tres estats, és emocionant (si no fos que no ho puc viure amb la intensitat d'anys enrere). Els francesos de l'altra banda li diuen Carrefour de l'Europe; fins i tot l'aeroport és transnacional: Basel-Mulhouse-Freiburg... els aeroports em fan por. Els avions no naufraguen, només cauen des d'una gran alçada i ni tant sols et resta el consol d'un bot salvavides. Splash, si cauen a la mar; catapum, si s'estavellen contra la muntanya d'aquí davant. Però no naufraguen i no pots enviar bòtils amb missatges, perquè des d'un avió que cau mai no arribes a una illa deserta. Robinson Crusoe mai no hauria existit si hagués viatjat en avió.

asteroide B612: Naufragi d'avions

dimarts, de setembre 16, 2008

La descomposició final (in memoriam) del fluit rosa


Com sempre passa, el bons ens deixen... Richard Wrigth també se n'anat amb 65 anys, però ens deixa tanta poesia que no ens l'acabarem en aquest cul de món que veu perdre referents indispensables. Allà on siguis: t'escoltaré durant hores, dies, anys, fins que vagi a trobar-me amb tu.






divendres, de maig 23, 2008

asteroide B612: Naufragi sobre un turó solejat

Per cert, Sonnenhalde significa "turó solejat", és com "sunny hill" en anglès. La veritat és que jo veig mol poc sol al llarg del dia. Això és un planeta gris com la cara del Dr. Pfeifer. Bé ara soc injust amb el director, només per haver-me castigat per allò del pot de melmelada no tinc dret a parlar malament d'ell. Però és que dos dies desprès vaig sortir de Sonnenhalde sense permís i això és un naufragi pitjor que estendre la melmelada damunt la taula del menjador. Estic escrivint novament ocupant-me de coses que no m'interessen gens; novament naufrag al vessant de solell d'un turó imaginari.

asteroide B612: Naufragi sobre un turó solejat

dissabte, de maig 03, 2008

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un amic (des d'un sanatori suís)

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un amic (des d'un sanatori suís)

Cridava i no sabia perquè. S'agitava i havia oblidat les raons encara que no havia cap raó que recordar. Però ho tenia tot ben clar dins una ment confusa que jeia al fons d'un poliè oblidat, sense sortida visible. Els metres recorreguts fins el despropòsit li reportaren un plaer efímer, visceral, i l'oblit era reconfortant. La mirada bressolada pel zumzeig d'unes onades en una mar imaginada, tenyida de roig, marcava la distància necessària amb el jou de la raó, mentre les butllofes que provocava el desori eren curades amb passejos interminables compassats pel só d'aquella guitarra ben temprada per qualcú que hi vivia dins el ventre del jardí.

Ni tant sols podies ser conscient que no hi tenies cura possible, travessar la frontera per una porta falsa impedia qualsevol retorn. Quan t'elevaves en excés cercaves algú inferior amb qui bramar i et converties en una amenaça a la integritat de l'auto-complaença de qui triaves com company de bram. I els dies que veies la gent movent els llavis sense cap xiscle audible, miraves per la finestra durant estones infinites per tal de no creuar-te amb ningú. En aquells dies les hores queien lentament deixant despullades les busques d'un rellotge que només marcava el compte enrere, i tu no abandonaves cap esperança mentre te'n reies de Virgili i recordaves una i mil vegades a la porta del sanatori la inscripció "lasciate ogni speranza, voi ch' entrate".

J. M. Vidal-Illanes

dissabte, d’abril 26, 2008

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una evasió sense retorn

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una evasió sense retorn

Baixareu per una costa empinada, sense frens. La vida us obsequiava amb sons metàl·lics de somnis llunyans mentre miràveu endavant sense escoltar el sotragueig d'un tren que mai hauríeu d'haver agafat. Com sempre el món que volíeu menjar-vos se us va engolir d'una empassada sense donar-hi cap oportunitat de retorn a un punt que s'esvaïa indecent en l'oblit.

Ara la fugida tornava impossible i mentre t'hi cercaves entre les ruïnes, l'arc de Santmartí et semblava més a prop que Ell i et donava una ombra que no volies tastar. Ell, assegut a terra, no recordava que les fulles que queien obrien pas a les hores grogues i que l'aigua glaçada dorm tranquil·la mentre espera la calidesa d'un sol que ja no il·luminaria el camí perdut. I el miraves, i el remor del seu somriure t'amartellava les temples, mentre l'ombra de l'arc s'allargava perdent els colors i t'allunyava encara més dels bons records.

Tèrbola la realitat es transformava en la descripció d'una òrbita cap enlloc i els teus pensaments tornaren a aterrar inquiets damunt la seva mirada perduda. El futur també engroguia i queia deixant nues les branques dels somnis en comú. Ara tot romania i descansava part damunt un esventrat sofà que sostenia les restes del naufragi en comú, el mirares per darrera vegada i ell et colpejà amb un silenci mentre s'abandonava a l'agulla i l'atordiment d'un viatge destructiu del que ja no hi retornaria. En tancar els ulls tot quedà en una foscor alliberadora mentre una música llunyana s'apagava en amagar-se part d'arrere del jardí nu.

J. M. Vidal-Illanes

dimarts, d’abril 22, 2008

Impresentable

Trob impresentable que un delegat del Govern insulti un càrrec públic com va fer el Sr. Ramon Socias a IB3 i TVM ahir. Més si l'insultat és el nostre amic José Manuel, i en resposta desproporcionada a un post del seu bloc "e-ciutat.blogspot.com" on només recollia unes queixes d'uns vesins seus de Palma.

Crec que hauríem de demanar la dimissió d'aquesta persona o que Rodríguez Zapatero el destituís fulminantment. No el volem com a delegat del Govern!!!

divendres, d’abril 18, 2008

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: O menteixen o són uns ignorants

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: O menteixen o són uns ignorants

Amb el tema dels SAPS al Molinar no aturen els despropòsits. Ara menteixen quan brandeixen un suposat programa electoral on es proposava un centre de salut a la Gruta. El programa electoral a que fan referència data de l'any 2003 i ha plogut molt des de llavors, especialment han canviat les circumstàncies respecte del centre de salut i de la unitat bàsica a que es feia referència.

El que s'han de llegir els detractors del SAPS és el programa del BLOC per Palma, que és el grup polític municipal que hores d'ara gestiona les regidories de Participació, Benestar Social, Cultura i Habitatge a Cort.

BLOC per Palma, pel que feia al Molinar plantejava un programa actualitzat, coherent i que se seguirà impulsant com podeu comprovar a: Programa per Es Molinar del BLOC per Palma 2007 (document número 9)

Convindria una mica més de rigor i coneixement i menys crispació, que alguns veïns i veïnes del barri han estat increpats per manifestar-se a favor del SAPS o, simplement, no manifestar-se en contra (de fet ja hi ha hagut un cas d'intent d'agressió, que ens consti...).

dilluns, d’abril 14, 2008

Al cap i a la fi un règim democràtic

Avui és 14 d'abril


Una data assenyalada pels demòcrates, una fita perduda en el temps, però també un referent que no hi podem perdre.


Salut i república


dimarts, d’abril 08, 2008

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: El molinar no és insolidari (i ho demostrarà)

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: El molinar no és insolidari (i ho demostrarà)

Avui estic molt trist. La Palma insolidària torna a mostrat la pitjor cara i jo com a moliner no puc res més que lamentar-ho. Una vegada més la tàctica manipuladora d’una “entitat d’entitats” enverina i enfronta la ciutadania. Ho he viscut amb els meus propis ulls.

La gent del molinar en general no és insolidària –com ha escrit un veïnat meu al full que determinada entitat ha escampat pel barri- és gent de bé, de pau i comprensiva amb els problemes dels altres. No puc més que lamentar que demà els titulars dels diaris mostrin la cara més negativa d’una mobilització ciutadana, la de gent que sense la informació veraç que mereix, és dirigida amb intencions gens nobles. El foment del rebuig i la xenofòbia no haurien de tenir cabuda dins una societat democràtica madura. La gent amb principis i morals basats en religions on l’amor al pròxim o l’ajuda als necessitats no hauria de trair els principis més elementals d’allò que diu practicar –com es el cas de veïnats meus molts propers i no és el cas de les monges del convents de les Germanes de la Caritat (Son Roca) que van patir danys als seus vehicles dins un pàrquing o els del Bisbat de Tortosa que facilità la creació d’una “Casa d’Acollida” a un convent on es prestaria, a més dels serveis d’allotjament provisional de transeünts i la bugaderia i neteja, l’accés a programes de reinserció laboral i ocupacional, atenció psicològica, serveis professionals de treballs socials i psicologia, a més de l’acollida del voluntariat que hi col·laborés (Decret del Bisbat de 20 de desembre del 2007).

Demà diran els diaris que es van manifestar 600 persones. Jo les he comptat juntament amb d’altres veïnats del barri i eren unes poques desenes. Diran que tenen recollides 1500 signatures i, efectivament, això és veritat, les he vist amb els meus propis ulls i les comptat (60 fulls a 25 signatures per full aproximadament) però no puc assegurar que molts dels noms que he vist siguin veïnats del barri. Tampoc els periodistes ho poden acreditar ja que no se’ls ha permès seguir en directe la reunió celebrada (una tàctica que ja comença a ser coneguda…).

Tot això treu cap a compte de la proposta d’instal·lar el SAPS (Servei d’Acolliment i promoció Soci-Laboral o el que és el mateix, el centre de transeünts de Can Pere Antoni) a un solar del Molinar-Sa Gruta, amb caràcter provisional i durant el temps que duri l’adaptació i construcció del centre definitiu al Portixol. D’entrada cal dir que, contra el que s’està informant amb gens de bona intenció, un SAPS no és un lloc on s’allotgen alcohòlics o drogodependents actius –aquesta gent necessitada ja entra en d’altres circuits d’ajuda- sinó que és gent comunitària degudament regularitzada que, per mandat de la legislació europea, han de tenir un lloc on dormir, on poder menjar, on rentar la seva roba i on participar en un programa de recerca activa de feina. Si el servei es presta adequadament –com passa a molts llocs- l’equipament assistencial no genera cap mena de molèstia o conflicte. No és comparable un SAPS amb les molèsties que si poden generar altres equipaments, per contra més tolerats per la gent. Un SAPS és un lloc que només podrà ser utilitzat per persones amb escassos recursos econòmics i que es trobin en situació de recerca d'una ocupació amb el qual poder viure dignament.

Avui la meva tristor ha crescut quan he sentit de primera ma les mentides d’una dirigent “d’entitats”, i de sentir a gent que deien que si total parlam de 28 persones que se les endugui un cert regidor a la seva granja “amb els altres animals que hi diu que té” (és literal). Comparar persones amb animals dóna una bona pista del tipus de gent que està prenent posicions irracionalment contra l’equipament.

Esper i desig que la veritable cara amable del Molinar també es vegi els propers dies, quan l’onada d’irracionalitat s’apaivagui el necessari. Crec que els moliners mereixem ser considerats per la resta de veïnats de Ciutat com gent de bé, solidària i madura.

dilluns, d’abril 07, 2008

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un temps de silenci

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un temps de silenci

En l’hora que la calor atordia els pensaments, els dies robats, et quedaves en silenci estirat al mig de l’estança. Miraves durant hores el sòtil immòbil que, malgrat tot, s’atracava o feia enfora alternativament i et marejava lleu. Llavors t’obsessionaves escodrinyant cada revolt, tota irregularitat, tot escrostonament, i deixaves les hores travessar l’existència, insolents. En aquells dies que no et pertanyien la calor pesava, el silenci també, i les hores eren lleugeres. Sabies que aquell silenci en ocasions estava fet de mirades intenses, mentre que en d’altres tot es reduïa a un esguard abstret. Mirades en silenci que tot ho deien, i quan més intens el silenci, més profundes les mirades, i en la mansuetud del moment sempre se sentia llunyana una porta que es tancava, per a l’eternitat; i aclucaves els ulls i romanies en levitat.

I en la pesada tarda les campanades de la torre et recordaven que era massa tard i tornaves al silenci. Els impactes dels cascs del cavall que arrossegava estantís una galera, donaven major solemnitat a la quietud del moment, mentre una lleu alenada de cansament s’obria pas entre la foscor creixent de l’estança i t’acaronava suau l’oïda entre pensaments extraviats. I l’horabaixa queia entre silencis i mirades furtives, i s’omplien les hores a la callada mentre es buidava el rellotge esgranant l’incessant tic-tac. Gens dòcils les hores tot ho deixaven enrere i l’espai en el temps del silenci et semblava massa breu, efímer; i tu somniaves l’eternitat mentre senties quasi imperceptiblement i llunyà el grinyolar d’una porta que s’anava tancant.


J. M. Vidal-Illanes

que guai!

Unes boníssimes melodies, bona harmonia, bona veu i interpretació. Però, clar, falta una lletra, i els Antònia Font la foten a boleo, l'encaixen de qualsevol manera. i m'escadalitza perquè a molta gent els agraden aquestes lletres absurdes (qualificar-les d'absurdes seria donar-los una tendència estètica a la qual no arriben en general) que inserten a les seves cançons que, a part d'això, serien fantàstiques.
Que divertit imaginarlos descollonant-se pensant en la gent que flipa amb ses seves lletres fetes de qualsevol manera, eh, Joan Miquel Oliver?
ED

diumenge, d’abril 06, 2008

asteroide B612: Naufragava i nedava (i estava perdut)

asteroide B612: Naufragava i nedava (i estava perdut)

Nedava entre estels que es movien com peixos de colors llampants amb la fosforescència dels cossos perduts en la immensitat.

Un forat negre em cridava com un cant de sirena. A l'espai no hi ha ni sirenes ni peixos, la luminescència era una mentida més. I vaig tancar els ulls.

Komandant-pi

dilluns, de març 17, 2008

De tornada a ECLèCTIA


Desprès de molt de temps he decidit intentar un nou Altairatge. No sé com anirà, però ECLèCTIA ha de continuar visquent en honor al naixement ja fa quasi 4 anys.


Com veieu he canviat la nau, aquest és un model nou, molt més potent, d'àtoms de llum de darrera generació (la foto la va prendre la meva copilota rusa).

Ara m'en vaig a l'asteroide B612 a jugar a escacs amb un vell conegut.

Salut Eclectians/es

Contra el poder - Pedro Guerra

...i ara en directe: Contra el Poder

Contra el poder

En ocasions val la pena una mica de "contrapoder".

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una porta tancada

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una porta tancada

dimarts, de març 11, 2008

divendres, de març 07, 2008

in memoriam

Vaig com les aus
Josep Palau i Fabre
Vaig com les aus quan ha perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.
E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.
Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.
Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.
L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.
Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix.

dimarts, de febrer 19, 2008

On és en Zaca?

Simplement una pregunta, què fa en Zaca? El diumenge ja no és allò que era sense ell. Telefonam a en Lobatón? Sabeu alguna cosa?

...una pregunta prou inquietant, i unes respostes força interessants,
seguiu el fil a: http://mister.illencs.com/index.php

dimarts, de febrer 05, 2008

in memoriam

ME BASTA ASÍ

Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
entonces,

si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo
constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).

Ángel González

dimarts, de gener 08, 2008

El Bloc del Regidor a Cort (pel Bloc per Mallorca)

Per animar ECLèCTIA propós que les aventures d'un regidor apallissat a Ciutat de Mallorca puguin ser seguides des d'aquí.

http://e-ciutat.blogspot.com/

A visitar i deixar comentaris a "e-ciutat", que sempre seran molt ben rebuts.

JMG

dimecres, de gener 02, 2008

Hola eclectians/es, m'he assabentat que s'estan editant les Cròniques de Vidal-Illanes revisades i amb texts inèdits a: http://jmvidal-illanes.blogspot.com/

Salutacions i aviam si ens posem les pil·les aquest 2008 i reactivem ECLèCTIA!

Bon any a tothom