dissabte, d’abril 26, 2008

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una evasió sense retorn

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una evasió sense retorn

Baixareu per una costa empinada, sense frens. La vida us obsequiava amb sons metàl·lics de somnis llunyans mentre miràveu endavant sense escoltar el sotragueig d'un tren que mai hauríeu d'haver agafat. Com sempre el món que volíeu menjar-vos se us va engolir d'una empassada sense donar-hi cap oportunitat de retorn a un punt que s'esvaïa indecent en l'oblit.

Ara la fugida tornava impossible i mentre t'hi cercaves entre les ruïnes, l'arc de Santmartí et semblava més a prop que Ell i et donava una ombra que no volies tastar. Ell, assegut a terra, no recordava que les fulles que queien obrien pas a les hores grogues i que l'aigua glaçada dorm tranquil·la mentre espera la calidesa d'un sol que ja no il·luminaria el camí perdut. I el miraves, i el remor del seu somriure t'amartellava les temples, mentre l'ombra de l'arc s'allargava perdent els colors i t'allunyava encara més dels bons records.

Tèrbola la realitat es transformava en la descripció d'una òrbita cap enlloc i els teus pensaments tornaren a aterrar inquiets damunt la seva mirada perduda. El futur també engroguia i queia deixant nues les branques dels somnis en comú. Ara tot romania i descansava part damunt un esventrat sofà que sostenia les restes del naufragi en comú, el mirares per darrera vegada i ell et colpejà amb un silenci mentre s'abandonava a l'agulla i l'atordiment d'un viatge destructiu del que ja no hi retornaria. En tancar els ulls tot quedà en una foscor alliberadora mentre una música llunyana s'apagava en amagar-se part d'arrere del jardí nu.

J. M. Vidal-Illanes

dimarts, d’abril 22, 2008

Impresentable

Trob impresentable que un delegat del Govern insulti un càrrec públic com va fer el Sr. Ramon Socias a IB3 i TVM ahir. Més si l'insultat és el nostre amic José Manuel, i en resposta desproporcionada a un post del seu bloc "e-ciutat.blogspot.com" on només recollia unes queixes d'uns vesins seus de Palma.

Crec que hauríem de demanar la dimissió d'aquesta persona o que Rodríguez Zapatero el destituís fulminantment. No el volem com a delegat del Govern!!!

divendres, d’abril 18, 2008

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: O menteixen o són uns ignorants

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: O menteixen o són uns ignorants

Amb el tema dels SAPS al Molinar no aturen els despropòsits. Ara menteixen quan brandeixen un suposat programa electoral on es proposava un centre de salut a la Gruta. El programa electoral a que fan referència data de l'any 2003 i ha plogut molt des de llavors, especialment han canviat les circumstàncies respecte del centre de salut i de la unitat bàsica a que es feia referència.

El que s'han de llegir els detractors del SAPS és el programa del BLOC per Palma, que és el grup polític municipal que hores d'ara gestiona les regidories de Participació, Benestar Social, Cultura i Habitatge a Cort.

BLOC per Palma, pel que feia al Molinar plantejava un programa actualitzat, coherent i que se seguirà impulsant com podeu comprovar a: Programa per Es Molinar del BLOC per Palma 2007 (document número 9)

Convindria una mica més de rigor i coneixement i menys crispació, que alguns veïns i veïnes del barri han estat increpats per manifestar-se a favor del SAPS o, simplement, no manifestar-se en contra (de fet ja hi ha hagut un cas d'intent d'agressió, que ens consti...).

dilluns, d’abril 14, 2008

Al cap i a la fi un règim democràtic

Avui és 14 d'abril


Una data assenyalada pels demòcrates, una fita perduda en el temps, però també un referent que no hi podem perdre.


Salut i república


dimarts, d’abril 08, 2008

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: El molinar no és insolidari (i ho demostrarà)

[e-CiutaT: conviure en verd] El Bloc de José Manuel Gómez González: El molinar no és insolidari (i ho demostrarà)

Avui estic molt trist. La Palma insolidària torna a mostrat la pitjor cara i jo com a moliner no puc res més que lamentar-ho. Una vegada més la tàctica manipuladora d’una “entitat d’entitats” enverina i enfronta la ciutadania. Ho he viscut amb els meus propis ulls.

La gent del molinar en general no és insolidària –com ha escrit un veïnat meu al full que determinada entitat ha escampat pel barri- és gent de bé, de pau i comprensiva amb els problemes dels altres. No puc més que lamentar que demà els titulars dels diaris mostrin la cara més negativa d’una mobilització ciutadana, la de gent que sense la informació veraç que mereix, és dirigida amb intencions gens nobles. El foment del rebuig i la xenofòbia no haurien de tenir cabuda dins una societat democràtica madura. La gent amb principis i morals basats en religions on l’amor al pròxim o l’ajuda als necessitats no hauria de trair els principis més elementals d’allò que diu practicar –com es el cas de veïnats meus molts propers i no és el cas de les monges del convents de les Germanes de la Caritat (Son Roca) que van patir danys als seus vehicles dins un pàrquing o els del Bisbat de Tortosa que facilità la creació d’una “Casa d’Acollida” a un convent on es prestaria, a més dels serveis d’allotjament provisional de transeünts i la bugaderia i neteja, l’accés a programes de reinserció laboral i ocupacional, atenció psicològica, serveis professionals de treballs socials i psicologia, a més de l’acollida del voluntariat que hi col·laborés (Decret del Bisbat de 20 de desembre del 2007).

Demà diran els diaris que es van manifestar 600 persones. Jo les he comptat juntament amb d’altres veïnats del barri i eren unes poques desenes. Diran que tenen recollides 1500 signatures i, efectivament, això és veritat, les he vist amb els meus propis ulls i les comptat (60 fulls a 25 signatures per full aproximadament) però no puc assegurar que molts dels noms que he vist siguin veïnats del barri. Tampoc els periodistes ho poden acreditar ja que no se’ls ha permès seguir en directe la reunió celebrada (una tàctica que ja comença a ser coneguda…).

Tot això treu cap a compte de la proposta d’instal·lar el SAPS (Servei d’Acolliment i promoció Soci-Laboral o el que és el mateix, el centre de transeünts de Can Pere Antoni) a un solar del Molinar-Sa Gruta, amb caràcter provisional i durant el temps que duri l’adaptació i construcció del centre definitiu al Portixol. D’entrada cal dir que, contra el que s’està informant amb gens de bona intenció, un SAPS no és un lloc on s’allotgen alcohòlics o drogodependents actius –aquesta gent necessitada ja entra en d’altres circuits d’ajuda- sinó que és gent comunitària degudament regularitzada que, per mandat de la legislació europea, han de tenir un lloc on dormir, on poder menjar, on rentar la seva roba i on participar en un programa de recerca activa de feina. Si el servei es presta adequadament –com passa a molts llocs- l’equipament assistencial no genera cap mena de molèstia o conflicte. No és comparable un SAPS amb les molèsties que si poden generar altres equipaments, per contra més tolerats per la gent. Un SAPS és un lloc que només podrà ser utilitzat per persones amb escassos recursos econòmics i que es trobin en situació de recerca d'una ocupació amb el qual poder viure dignament.

Avui la meva tristor ha crescut quan he sentit de primera ma les mentides d’una dirigent “d’entitats”, i de sentir a gent que deien que si total parlam de 28 persones que se les endugui un cert regidor a la seva granja “amb els altres animals que hi diu que té” (és literal). Comparar persones amb animals dóna una bona pista del tipus de gent que està prenent posicions irracionalment contra l’equipament.

Esper i desig que la veritable cara amable del Molinar també es vegi els propers dies, quan l’onada d’irracionalitat s’apaivagui el necessari. Crec que els moliners mereixem ser considerats per la resta de veïnats de Ciutat com gent de bé, solidària i madura.

dilluns, d’abril 07, 2008

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un temps de silenci

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un temps de silenci

En l’hora que la calor atordia els pensaments, els dies robats, et quedaves en silenci estirat al mig de l’estança. Miraves durant hores el sòtil immòbil que, malgrat tot, s’atracava o feia enfora alternativament i et marejava lleu. Llavors t’obsessionaves escodrinyant cada revolt, tota irregularitat, tot escrostonament, i deixaves les hores travessar l’existència, insolents. En aquells dies que no et pertanyien la calor pesava, el silenci també, i les hores eren lleugeres. Sabies que aquell silenci en ocasions estava fet de mirades intenses, mentre que en d’altres tot es reduïa a un esguard abstret. Mirades en silenci que tot ho deien, i quan més intens el silenci, més profundes les mirades, i en la mansuetud del moment sempre se sentia llunyana una porta que es tancava, per a l’eternitat; i aclucaves els ulls i romanies en levitat.

I en la pesada tarda les campanades de la torre et recordaven que era massa tard i tornaves al silenci. Els impactes dels cascs del cavall que arrossegava estantís una galera, donaven major solemnitat a la quietud del moment, mentre una lleu alenada de cansament s’obria pas entre la foscor creixent de l’estança i t’acaronava suau l’oïda entre pensaments extraviats. I l’horabaixa queia entre silencis i mirades furtives, i s’omplien les hores a la callada mentre es buidava el rellotge esgranant l’incessant tic-tac. Gens dòcils les hores tot ho deixaven enrere i l’espai en el temps del silenci et semblava massa breu, efímer; i tu somniaves l’eternitat mentre senties quasi imperceptiblement i llunyà el grinyolar d’una porta que s’anava tancant.


J. M. Vidal-Illanes

que guai!

Unes boníssimes melodies, bona harmonia, bona veu i interpretació. Però, clar, falta una lletra, i els Antònia Font la foten a boleo, l'encaixen de qualsevol manera. i m'escadalitza perquè a molta gent els agraden aquestes lletres absurdes (qualificar-les d'absurdes seria donar-los una tendència estètica a la qual no arriben en general) que inserten a les seves cançons que, a part d'això, serien fantàstiques.
Que divertit imaginarlos descollonant-se pensant en la gent que flipa amb ses seves lletres fetes de qualsevol manera, eh, Joan Miquel Oliver?
ED

diumenge, d’abril 06, 2008

asteroide B612: Naufragava i nedava (i estava perdut)

asteroide B612: Naufragava i nedava (i estava perdut)

Nedava entre estels que es movien com peixos de colors llampants amb la fosforescència dels cossos perduts en la immensitat.

Un forat negre em cridava com un cant de sirena. A l'espai no hi ha ni sirenes ni peixos, la luminescència era una mentida més. I vaig tancar els ulls.

Komandant-pi