dimarts, de març 31, 2009

Crònica per envellir [lluna plena d'agost]

Avui repassaves la línia de l’horitzó, tant perfectament no recta, com bé saps és corba, com la Terra, com els teus pensaments. L’el·lipsi que dibuixa la posta de sol esclata en llum, en colors impossibles de retenir. Cada dia rebenten de dalt a baix en una espiral de matisos nous. La natura no es cansa de crear, de fer de bell nou. Et gires i la veus dreta a la cuina, el cor et dóna un tomb, com el primer dia, com els primers mesos, res no ha canviat des de llavors. Bé, de fet tot és diferent, res no és igual, però els sentiments romanen intactes i en peus, sobresortint i estremint-te com un infant. Tot arran d’una segona oportunitat.

La mires més detingudament, han passat vint anys, i mires l’horitzó altre cop. El sol continua camí del seu amagatall, en un ritual que donarà pas a la sortida carabassa d’una enorme lluna d’agost, res més dolç, res més esperat any rere any... i han passat vint anys.

I la tornes a mirar, tota esplèndida a la cuina, creueu una mirada de complicitat. Tu havies preparat el sopar, com sempre, com ara fa vint anys i ara ella deixa el que estava fent i s’acosta a tu per darrera, mirant l’horitzó, agafant-te amb els braços nus. I li mires el rostre, les arrugues mostren tota la bellesa que es pot esperar en una dona que has estimat incansable. I estimes aquestes arrugues forjades en la felicitat d’una decisió vint anys enrere. I tombes el cap, i reps l’escalfor del seu coll. I tornes a estimar els ulls que et miren, de color de profunditat marina, amb la mirada de fa vint anys.

Li estens la copa de vi que dus a la ma, ella l’accepta, com fa vint anys, i remulla els llavis, sensuals, madurs, mentre et mira i veu la posta de sol a través dels teus ulls. I mirant les darreres llums del dia esperes el moment que la lluna estarà alta a la cúpula fosca i pintada d’estels, aclarida per la intensitat de l’esfera platejada que us il·luminarà a la platja, nedant nus, amb abraçades salades de mar, mirades blaves i sentiments intactes... com ara fa vint anys.

J. M. Vidal-Illanes © 2009

divendres, de març 27, 2009

Still my guitar gently weeps

Molt recomanable, me sembla, aquest escrit de n'Ignasi:

Un dia del mes de Gener, quan anava a complir 13 anyets, mon pare me va dir: "Què vols en fer ets anys, una guiterra o un rellotge?" I jo, cap baix, fluixet, vaig dir: " Una guiterra, vull una guiterra". I així va ser. Vam anar a Ca n'Amorós, al costat del Bar Plata: bones tardes.

Record aquell home, n'Amorós, sec i vidres de cul de bòtil, què volem i què no volem, i així que me ben reconeix com si em prengués les mides d'una jaqueta, mira l'estesa de guitarres i sentencia: aquesta! I aquesta era una guitarra d'una mida un pelèu més petita, 755 pessetes, com si fos ara. Content que no tocava en terra vaig sortir de la botiga, tretze anys de calçons curts, cedes a les orelles, cabells revulls, berenar de botifarró, misses i processons, corregudes, andanades, arrenys, mèrvols i baldufes, i un carrer ple d'al·lots i malescriances. Mig any després, un dia de Juliol, dia de sant Ignasi, mon pare me va comprar un rellotge que no havia de mester, però un homenet havia de tenir un rellotge, donar corda i no arribar tard: i ara va una mica endarrerit, i ben alerta que no el banyis...

llegir més...

diumenge, de març 22, 2009

La eutanasia y el derecho a la privacidad

Paul Kurtz
La eutanasia descansa sobre un principio ético básico para la democracia: el derecho a la privacidad. Este tiene su raíz en la idea de libertad personal. Adquiere mayor significado en las sociedades abiertas, pluralistas y democráticas, donde coexisten posturas, creencias religiosas, eupraxsofías [1] y sistemas de valores contrapuestos, y donde tenemos la obligación de ser tolerantes con las diferentes convicciones éticas.

El derecho a la privacidad es un principio ético general prima facie ganado recientemente. La gente no reconoció su autenticidad sino hasta, digamos, dos o tres siglos atrás. Sostengo que el derecho a la privacidad es un derecho humano según el cual la sociedad debe respetar la opción que tiene un individuo para manejar su propia vida. El cuerpo de una persona, sus posesiones, creencias, valores, acciones y conducta son zonas donde la sociedad no debería entrometerse sin una buena razón.

continuar llegint...