divendres, de desembre 17, 2004

El primer altairatge

Avui fa sis mesos que…

Pilotant pausadament la cadena d’àtoms que el transporta travessant la lleugeresa que tot ho separa, PI aterra suament sobre la superfície d’Altair 971. Minuts abans pensava que la distància, no per lleugera, resultava fàcilment salvable. Atret pel color del planeta cibernètic, PI intenta esquinçar el vel que el reté a l’altra banda de la realitat. Ara camina sense impulsar-se, parla sense obrir la boca, mira amb els ulls tancats... Ha superat la distància, novament, i ha retornat per quedar-se.

Molts d’anys eclectianes/ns, des del primer altairatge que em sent a ECLèCTIA com a casa. Gràcies per fer-ho possible.

PI

dimecres, de desembre 15, 2004

No vingueu

-Perquè no vens? Estàs molt enfora?

La fredor metàl·lica de la veu a l’altre costat del vell intercomunicador no podia amagar la tremolor emocionada i angoixada que concentraven aquestes breus frases.

-He oblidat com et dius. Me sents? La mare vindrà avui a recollir-nos... anirem a la fira.

-Escolta, ta mare va morir fa vint-i-cinc anys, tu en tens noranta-set... Fa molt que en aquest gris planeta no hi ha fires. Desprès que l’hivern de glaç el cobrís per sempre rere el miratge de dues dècades d’escalfament, vivim sota terra, l’únic lloc càlid on podem mantenir-nos amb vida... si d’això se’n pot dir vida.

-Escoltarem música dels Rolling Stones, ja saps, acaben de treure un disc.

-Avia, fa seixanta anys que els Rolling no treuen un disc. De fet, una bona part del que donava sentit a la música va morir amb ells... Mira, he aconseguit una dosi d’anuladinina, més tard vindré i et recarregaré la tarja neuronal... al menys durant uns dies et mantindrà en un estat catatònic reversible i descansaràs...

-Estàs molt enfora? He oblidat com et dius...

-... ja saps avia, ho sento però ni al mercat negre pots trobar recanvis del teu processador. Ets un model massa antic...

PI

divendres, de desembre 10, 2004

fragments del Diari Impossible

Un dia que va néixer massa clar i net per portar-nos res de bo, et vaig buscar entre muntanyes de ràbies i passions.
Tu eres, però, és clar, sota el munt de neu que tapava la punta del monòlit d'acer.
I encara hi ets, jugant amb la sorra gèlida, fragments de milions d'ídols enderrocats i d'espases vençudes.
I quan em vaig enamorar dels coloms que tu alimentaves a la plaça dels inconstants i pensava que el món portava un llacet daurat a la seva impossible cabellera de somnis al vent, un dit enorme fet de restes de feblesa humana em va entrar sense permís per la gola i em va provocar el vòmit més feixuc.
Tu eres, però, és clar, a dins del ventre de la teva mare Terra i vivies les flors i llepaves la rosada.
I gaudies del mar. I abraçaves el temps. I esperaves el cel. I volies la lluna. I ho estimaves tot.
Tot, és clar, excepte les misèries delatores de la nostra irremeiable humanitat.
I encara hi ets, jugant amb la sorra feta dels cranis esmiculats de milions de precursors que ara només són deixalles.

mgo

PD. Per molts anys, eclectians, estic orgullós de col·laborar en aquest món tan obert i interessant que hem anat creant, que duri.

dijous, de desembre 09, 2004

L'esfera

L’esfera girava sobre l’eix, pesada, lluenta, amb metàl·lica sonoritat; dret davant seva, jo, buit de sensacions, deixava que l’aire fred que generava la subtilment veloç rotació s’anés incrustant a les parpelles. Em costava mantenir la mirada fixa sobre la irisada bola. Ella destacant entre la foscor del fons, exercia un hipnòtic efecte en algun racó de la consciència. A mida que la velocitat de gir augmentava, la bola s’anava transparentant i perdia la densitat dels cossos opacs per a oferir una imatge onírica tridimensional que em remuntava a un llunyà passat ja oblidat. L’oblit deixà pas a la foscor dels records que revenien reconstruïts falsament, confusa. Volta darrera volta el passat i el present es combinaven aleatòriament però nítida; la realitat cobrava forma però es reconstruïa ressorgida d’una cadena de disfuncions que generaven nous escenaris, nous personatges, deformacions dels que algun dia varen ésser i avui no.

L’esfera girava i a cada volta m’allunava dels meus. Les mirades distants, el llenguatge soterrat, transcorrien per rutes paral·leles que qualque dia s’entroncaran en la comprensió d’un punt en la línia de l’infinit.

PI

dimecres, de desembre 08, 2004

9-D, mig any d'ECLèCTIA

Enhorabona i per molts d'anys, eclectians, demà complim mig any. Poc o molt segons es miri, però per a un blog, webpage o com es digui, no està malament.
De tota manera, felicitats per als membres, administradors, col.laboradors, visitants i resta de fauna i flora que transita per aquí.

dissabte, de desembre 04, 2004

fragments del Diari Impossible

Per si tot és oblit després de la col·lisió, un cos blanc et demostra la possibilitat. Quan tot s'ha esborrat i només resten freds i estesos els noms. Quan tot és oblit i manquen sorolls i silencis que ofeguin la por, un cos blanc et demostra la possibilitat. De què?
Suau protecció, feble si la ràbia enverina les fràgils conviccions.
Riem per no plorar quan tremola el pensament i l'ànima es mareja pel vertigen fabulós que provoca la foscor infinita. Obscuritat eterna i total.
Què esperar del món si el cel no vol col·laborar? L'abatiment absolut. Una ràpida i terrible o lenta i dolça mort.
Dansar descalços damunt cadàvers d'antics amants. La immortalitat es concentra en un refugi anatòmic.
Anar morint no és cosa fàcil.

dimecres, de desembre 01, 2004

fragments del Diari Impossible

(...ve de l'anterior)
Clara amb el sol tatuat al seu desig. I les cames que caminaven amb vida pròpia i excessiva per damunt de la misèria i l'entrebanc. Clara que diu Miquel, t'estimo, amor, porquet meu. Mentre les seves cames corrien desesperadament cap als l'ulls d'en Joan intencionadament i/o accidental.
I en Joan pensava que aquella noia no era la seva dona, però aquelles cames. Aquelles cames autònomes potser sí que eren les de la seva dona. Podria ser que per algun misteriós motiu, la seva dona perduda hagués d'arribar-li a trossos, per entregues com una enciclopèdia.