dilluns, de juliol 25, 2011

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una capsa de sabates

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'una capsa de sabates: "Sempre havies somrigut a la vida. Ella passava per davant teu, deixant un rastre d’hores esmicolades que tu delectaves com un menjar irrepet..."

divendres, de juliol 22, 2011

La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català

La Lluna en un Cove, Revista de Relats de Ficció.
Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents
originals, fresques, de temàtica i gèneres diversos:
fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
La millor selecció dins del panorama narratiu en la nostra llengua.


.






I també:
Jules Verne: cap a la Immortalitat i l'Eterna Joventut
Emili Gil
Jules Verne: cap a la Immortalitat i l'Eterna Joventut, fa un repàs sobre alguns dels secrets del genial escriptor francès: la seva vessant romàntica i la seva vocació , les influències que va rebre d'autors com ara Poe, les seves suposades relacions amb alguna o diverses societats secretes de la seva època, alguns criptogrames i anagrames secrets presents en les seves obres, alguns apunts sobre la poc coneguda poesia verniana... i moltes més coses. És a dir: un apassionant (i apassionat) resum de la vida i obra d'un dels autors més populars de tots els temps.Més informació


Narrativa clàssica
Negror
Anton P. Txèkhov
Una dura i excessiva sentència ha caigut sobre Vashka, i el seu germà, Kirila, intenta per tots els mitjans demanar a les autoritats que l'alliberin per tal que pugui tornar a casa i pugui així continuar mantenint la seva família. L'autor critica en aquest conte la desastrosa burocràcia del zemstvo tsarista, i la injustícia que sovint s'aferrissa sobre els pobres camperols sense recursos. Però no només això. El conte esdevé incòmode per al lector si aquest assumeix el paper d'un dels personatges: el doctor, al qual Kirila demana que l'ajudi a fer que Vashka torni a casa per a continuar treballant. En efecte: no forma part de les atribucions del doctor determinar si un convicte ha de tornar o no a casa per a resoldre una situació d'extrema necessitat. Però, ¿ha de limitar-se a complir estrictament les normes? Perquè, això mateix, complir estrictament les normes, potser representi condemnar a mort o a la ruïna total una família sencera... ¿Se la jugarà per Vashka i els seus, o no? Al final, al lector li correspon determinar on és la del títol del relat: ¿en les perspectives de futur d'una família pobra?; ¿en el cor dels homes...? Més informació



La Marsellesa
Leonid N. Andréiev
Una petita tragèdia (petita per la brevetat de la narració) que ens demostra fins a quin punt el cor humà està subjecte a l'emotivitat patriòtica, la qual pot disparar-se fins i tot amb un simple gest dut a terme pel més insignificant dels homes. Més informació






La Lluna en un Cove és membre de l'APPEC
(Associació de Publicacions en Català)

El nou número:
La Lluna en un Cove 30
Una nova selecció de magnífics relats de ficció en català. La narrativa més actual: un magazín fet a partir de les aportacions literàries de nous autors. T'ho perdràs?
Contingut:

Tabac de pota
Àngela Vallori
Tabac de pota, d'Àngela Vallori, ens narra d'una manera molt poètica un dia en la vida de na Margalida, en paraules de l'autora: «la que viu i regna dins del seu palau, la gran cuinera de nits eròtiques, l'amant més subtil, la bruixa de tota intuïció.» El títol del relat fa referència a una varietat de tabac molt potent, que es fabrica a partir de les fulles de la , i que presenta concentracions molt altes de nicotina. Us convidem a descobrir aquest i altres secrets que són guardats en casa de na Margalida. Més informació

Bumerang
J. M. Vidal Illanes

Bastó llancívol usat principalment pels indígenes australians per a caçar i lluitar, consistent en una mena de pala allargada, estreta i corba... Però també pot ser quelcom que et retorna amenaçador: el producte dels actes dels éssers humans; la realitat cíclica del nostre esdevenir. Més informació


L'estiu
Francesc Alapont
El relat L'estiu, de Francesc Alapont, ens aporta un quadre costumista centrat en l'Horta de València, a tocar de l'Albufera, i ens submergeix en un paisatge rural configurat per arrossars, per camps de blat de moro, per marges, per camins, per barriades on encara (en paraules de l'autor) «es respira a poble». Una narració senzilla, sense sobresalts, que intenta sobretot ser el retrat d'una època i d'un lloc concret, i que utilitza per a això, com no podia ser d'una altra manera, el ric i interessant lèxic local. Un relat on no passen grans coses, és a dir, on no són contats fets extraordinaris, però que, rabejant-se en la narració d'allò que és quotidià en la gent normal, resulta entranyable i ens recorda que la literatura pot ser també saludable recreació en les coses senzilles del dia a dia. Més informació

Revolts i alienígenes
Pere Grament

El Bon és convidat a sopar a la casa que el Marc i la Vanessa tenen a la Mura. Després de sopar, el Bon ha de tornar amb el seu Clio sol a casa, enmig de la boira, i a més sota els efectes del que han begut i han fumat durant l'àpat. De sobte, la ràdio del cotxe sintonitza amb una emissora que emet un estrany missatge de la policia, que informa a totes les unitats sobre la necessitat d'interceptar un Clio blanc que avança des de Mura cap a Manresa. «És prioritari aturar-lo com sigui -diu el missatge-. Repetim: aquest Clio no ha d'arribar a Manresa. ¡Sota cap concepte! Disparin a matar si és necessari.» ¿Què està passant? ¿Disparar a matar, per què? Un relat impactant que us esclatarà davant dels nassos com una bombolla de sabó. Més informació




Tot això, i més,
ho trobareu a:
La Lluna en un Cove 30
112 pàgines
Diversos autors

Més informació

Fer comanda


La Lluna en un Cove, Revista de relats de ficció
www.lallunaenuncove.cat

Si no voleu rebre més el nostre butlletí de notícies, comuniqueu-nos-ho, gràcies.

dimarts, de juliol 19, 2011

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un avorriment mort

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d'un avorriment mort

Des de petit Harry tenia el vici de matar l'avorriment. Vivia a Texas quan un matí el sorprengueren a casa en plena faena. Mesos més tard el jutjaren. Ara espera angoixat i enfundat en una granota carabassa, caminant amunt i avall pel corredor de la mort.

J. M. Vidal-Illanes © 2011

diumenge, de juliol 10, 2011

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d’una mort més [una mica diferent] igual de detestable

Aïllat [mots i enderrossalls]: Crònica d’una mort més [una mica diferent] igual de detestable

Crònica d’una mort més [una mica diferent] igual de detestable

Tingueres una infantesa de difícil misèria. És fàcil caure en la penúria i més fàcil encara transitar cap a la indigència. Però viatjares centenars de quilòmetres amb nou anys d’edat per exigir dignitat mentre lliscaves per un llenegall alcohòlic prematur. La vida no et va regalar res i podria haver-te arribat la mort picant la paret sense deixar-te tastar ni tan sols l’adolescència. No vas gaudir de la infantesa i et vas veure obligat a fer-te gran massa aviat aprenent de la universitat dels carrers. Pot ser una ma salvadora et va mostrar un camí diferent quan t’aturares en un entreforc fosc on la majoria d’alternatives conduïen a portes tancades. La poesia i la música et varen donar una oportunitat.

No vas ser una persona fàcil perquè no hi tenies altre opció; et forjaren en una enclusa de fracàs i pobresa amb restes de metall que sobraren de les injustícies que veies cometre cada dia al teu voltant. Però creixeres com a persona, com artista, com a poeta i cantautor, marcat pel passat. Sobrevisqueres. De fet un dia t’adonares que naixies de veres amb disset anys i a partir d’aquí tot canvià. Fores un poeta fidel, d’arrels, espiritual, amb sentit de l’humor i de la justícia; això et feia especial.

La mort sempre apareix de sobta. Ella afirma que és puntual, que mai no fa tard ni arriba massa prest; senzillament compareix a l’hora. Però no hi estic d’acord. Si una elecció equivocada t’hagués conduït a traspassar d’infant, ens hauríem perdut els teus regals poètics. Però ara em pregunto perquè per una vegada no podria haver errat l’hora? Perquè no s’ha pogut esperar? Quin sentit té la mort d’un artista a mans d’uns sicaris que no entenen de paraules, ni de bellesa, ni de postes de sol desarrelades? La bala contra el pensament profund i la grandesa. No eres d’aquí ni d’allà, però ara el teu record s’estendrà per tots els racons, envaint i impregnant la nostra existència de la buidor que ens deixaràs i del testimoni de la irracionalitat d’algunes ments salvatges. No puc escriure més davant la mort més injusta possible per a un trobador de la pau i de la llibertat.

(Al meu admirat Facudo Cabral i a totes les víctimes de la irracionalitat)

J. M. Vidal-Illanes © 2011