in memoriam

ME BASTA ASÍ

Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
entonces,

si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo
constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).

Ángel González

e-NVITRICOLLS [d'Administratiu i+]: Els divendres... la columna del convidat

e-NVITRICOLLS [d'Administratiu i+]: Els divendres... la columna del convidat

El Bloc del Regidor a Cort (pel Bloc per Mallorca)

Per animar ECLèCTIA propós que les aventures d'un regidor apallissat a Ciutat de Mallorca puguin ser seguides des d'aquí.

http://e-ciutat.blogspot.com/

A visitar i deixar comentaris a "e-ciutat", que sempre seran molt ben rebuts.

JMG

Hola eclectians/es, m'he assabentat que s'estan editant les Cròniques de Vidal-Illanes revisades i amb texts inèdits a: http://jmvidal-illanes.blogspot.com/

Salutacions i aviam si ens posem les pil·les aquest 2008 i reactivem ECLèCTIA!

Bon any a tothom

Les enquestes i Son Espases (la veritat d'un incompliment a Mallorca)

http://e-ciutat.blogspot.com/2007/12/les-enquestes-i-son-espases.html

Quan la violència és el darrer recurs

http://www.youtube.com/watch?v=k1N6dsBIPVw

No seria ja hora de que la violència devastadora de persones i idees ens deixàs orfes? (orfes de violència i plens de futur)

Son Espases i la credibilitat política (promeses i incompliments a Mallorca)

http://e-ciutat.blogspot.com/2007/09/son-espases-i-la-credibilitat-poltica.html

patètic, vostè, fernando serrano

Que patètic, Fernando Serrano, anar a veure un pregó amb ja les conclusions preconcebudes i amb una tan alta càrrega de prejudicis. Patètic, senyor Serrano, és aprofitar qualsevol actuació de l'ajuntament-psoe per bolcar la ràbia acumulada i el ressentiment envers un partit i una corporació, és que no el deixa viure. Patètic va ser els seu escrit anterior al pregó i patètic -és poc- va ser el posterior, aquest fa entre gràcia i plorera per lo baix que ha caigut escrivint lo que volia que fos i no lo que ha estat, un esdeveniment normal.
atentament
altor

blogs i dictadors

Fins fa poc temps, l'objectiu d'un blog -em resisteixo a anomenar-lo bloc- era exposar les vivències, meditacions, opinions o fins i tot obres gràfiques... perquè els altres ho valoressin i posessin la seva opinió. Però ara n'han sortit on no és possible opinar, o sigui, que el que diu el seu creador va a missa...
Passa, per exemple, amb el blog d'en jm quintana, o amb els que ofereix la pàqina del diari Menorca. I jo em pregunto, quina gràcia té un blog sense comentaris?
Que facin una pàgina web on sentin càtedra aquests pusil·lànimes dictadors d'opinió.



altor

próximamente...

próximamente la presentación del libro "Yo soy de izquierdas pero mi cuerpo es de derechas, paradojas de la progresía pija"

La lectura recomanada del dissabte

Sobre participació, democràcia i la insatisfacció de veure que només ens tenen presents cada quatre anys, just al moment d’unes eleccions, n’hem parlat en alguna ocasió. També hem parlat del fenomen que provoca que la classe política no connecti amb la ciutadania i que la mateixa ciutadania no connecti amb la resta de ciutadans i ciutadanes. La incomunicació és un tret distintiu del nostre temps i fer valer de manera pacífica el dret a discrepar està resultant molt difícil avui dia.

D’això parla aquest llibre de recent aparició d’Andrés Ortega –director de Foreing Policy Edición Española- que destaca pel missatge final d’esperança del despertar de la societat civil.

Andrés Ortega
La fuerza de los pocos
Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores
Barcelona, 2007

lectura recomanada

Esquitxos (Matas se ha ido)

Matas se ha ido y nadie parece saber cómo ha sido, ¡pero si ha ganado en votos!, claman algunos; no me han derrotado las urnas sino una "segunda vuelta" en los despachos, afirma él mismo, sin el menor asomo de autocrítica, sin plantearse tan siquiera las causas de una evidencia colosal: la pavorosa soledad de su partido, incapaz de entenderse con nadie, ni siquiera con la más o menos afín ( por lo menos no parece de izquierdas) y siempre decisiva Unió Mallorquina, a la que no sólo ha ninguneado sino injuriado durante toda la campaña electoral.
Tampoco se pregunta Matas por el precio político de su "solución habitacional" del palacete-ganga, como tampoco se preguntó Aznar por las consecuencias electorales del bodorrio de su hija en El Escorial, ni por el "caso Andratx" y su llamadita previa a la detención del alcalde, ni por las desmesuradas autopistas ni por el urbanismo salvaje, ni por la infame cutrez de IB-3... No, la culpa la tiene un sistema que favorece "las bisagras". Bueno, pues muy bien y buen viaje al señor Matas y a los seiscientos cargos de confianza. Así es la vida de los prepotentes.

pj. bosch

aparcar as castell, missió impossible

obres, més o manco controlades (me tem que més de la meitat no, algunes duen mesos amb s'acera impracticable), plataformes per als bars, que mai hi havien estat però que deuen donar doblers..., pivots absurds, etc... conclusió, as castell no hi ha qui aparqui.

lectura recomanada

Pepeïna i Sant Joan


Arriben dies sagrats per al bon cabildo --jo no en som, de bo--. La seva sang és plena dels elements bàsics. Meitat per addicció, meitat per naixença, el seu líquid vital vessa pepeïna i esperit santjoaner. A vegades he estat temptat d’injectar-me aquestes substàncies que es veu que col·loquen d'una manera tal que et fan viure en un món idíl·lic i òptim.

per continuar la lectura: http://francescsintes.illencs.com/17_el_claustre_de_shangri-la/archive/714_pepena_i_sant_joan.html

salut, eclectians

altor