dimarts, d’agost 02, 2005
rosharet de rohses blanchas, qui mhus u havia de dir, tan amichs com erham hantes que hara guessim de rhenyir...dedicat a en jhuanjo ghomilah fhelix, que sembla que la democràcia se li ha travessat, li costa de digerir, no li ve d'ara, i ha trobat l'excusa perfecte per al seu discurs retrògrad i demagògic.Quant feia, juanjo, que esperaves la manera d'anar en contra els que s'han fet seu s'ajuntament?Si a tu t'és igual tot, ara que no toquin mahón, així te fas notar. Ets un mesquinet amb ganes de notorietat. Tens una obsessió patològica envers l'alcalde i l'ajuntament de MAÓ, que t'ho hauries de fer mirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Pobre H, no sé perquè li teniu mania, si així, en majúscules, semblen dues persones que es donen la ma. Mirau bé, eh què també evoca una construcció megalítica, com un menhir, o una naveta (o un talaiot) que no te sostre?
En minúscula, la h, sembla una cadira des d'on contemplar menroca, tranquil.lament i pausada, asaborint una pallofa fresca a mig capvespre.
Per contra, entre la "a" i la "o" de Maho, la h queda rebaixada a un paper completament inútil. No es pronuncia, no serveix de res: només és un guarniment absurd...
Vist així, molt millor deixar MAO tal qual, i reservar per a la H un paper més rellevant, potser ocupant un seient a la Reial Acadèmia, o millor, a l'Ateneu de Maó.
deia a menroca que aquest comentari es aplicable totalment a s'amic, abans compañero socialista, fernando serrano, es mabre, no´mes afeigiria es terme ressentit
ed
Publica un comentari a l'entrada