Escrius això en aquest blog perquè és un fet real. Quan els relats que presentes a l’editor estan plens d’escenes com aquesta et diu que no pot arriscar els seus diners amb realitats que ningú no vol llegir. La vida ja és prou incòmoda, per això em recomana que escrigui llibres d’autoajuda o brúixoles i somriures o coses que passen a tres metres sobre el cel. Penso que el millor lloc per allò què escric és el fons d’un contenidor, però em ve al cap la notícia del diari i el carrer Xile, i un cub blau amb un cos penjant.
És possible que la mort no fos casual, que algú pretenia desfer-se del cos i va decidir barrejar-lo amb diaris i revistes velles, amb embalatges de cartó i restes de capses de cereals. Mai no ho sabrem, però hi ha dies en què l’autoestima de moltes persones es perd en el trajecte que hi ha entre la il·lusió i el fracàs. Ahir em varen demanar això: «si haguessis conegut Hitler quan tenia 5 anys, sabent que de gran faria tot el que va fer, i en un moment et donen un revòlver i et diuen que facis el que creguis millor, el mataries?» No vaig saber que respondre fins passats uns minuts, i la resposta va ser «no». No som déus ni podem atribuir-nos el paper de jutjar la història, ni tan sols de canviar-ne el curs. Imagino que aquesta resposta permet treure moltes conclusions sobre els meus problemes mentals, però de moment he renunciat a convertir-me en un assassí. Per això escric realitats, uns dies les històries són optimistes, uns altres són pessimistes, però estan pensades per acaronar cicatrius.
Els dies es fan més llargs quan no llegeixes. La desesperació et pot conduir a una sèrie de televisió, que és com un contenidor de variables. Malcom Lowry va caure en un contenidor d’alcohol i per això va poder escriure Sota el Volcà. John Huston, que va caure en una mena d’arc de sant Martí, va ser boxejador, periodista, novel·lista, militar, criador de cavalls, caçador, pintor i col·leccionista d'art; amb el temps que li va sobrar va ser també director de cinema, per això l'any 1984 va dur a la pantalla l’obra de Lowry que va passar pel món sense massa glòria. Fins i tot les obres d’art literàries poden ser rebutjades reiteradament pels editors i convertir-se en una pel·lícula mediocre. Mentrestant, quan veig un contenidor de paper canvio de vorera, no vull trobar-me de cara amb la desesperació, especialment si du morta unes hores.
J. M. Vidal-Illanes - © 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada