dilluns, d’agost 30, 2004

He corregit la carta de navegació

PI torna a Altaïr després d’un breu viatge. La nau necessita ser acollida a les drassanes amigues, el manteniment rutinari. PI requereix un tractament més acurat, el pas pel Planeta Blau (?) li ha deixat macada la consciència.

PI s’observa al mirall, bé, de fet observa el que queda d’ell després d’unes reparadores... vacances (?). La publicitat li havia promès un paradís del tot inclòs, però l’escenari de paper couché amagava que el tot inclòs era en realitat una terra estripada en l’orgull, ferida en la cultura, morta en l’autenticitat, presa de la globalització. La Destinació només cobrava un sentit, únic, convertir-se en un sofisticat artifici de fer doblers en benefici d’uns pocs, mentre s’esclavitzava a la majoria a dependre d’un monocultiu predador que, paradoxalment, els aportava benestar (?).

Hores abans, mentre s’allunyava d’aquella Terra erma incansablement transfigurada pels dominadors de sempre, PI rectificava en el mapa sideral la nota de referència que identificava el Planeta. Simplement on deia “balneari” ara diu “manicomi”: és un deure de tot navegant responsable corregir les perilloses errades que contenen les cartes de navegació espacial.

PI

1 comentari:

Anònim ha dit...

PI hauria de tenir en compte que per alguns, aquest balneari que per a ell ha esdevingut manicomi, segueix sent un balneari. O pitjor encara: Ara és un balneari, abans era un lloc mort on no es podia gaudir (?) d'unes vacances. Perquè aquests canvis es produeixen perquè hi ha qui els vol. Com tornar a l'autenticitat? Jo sóc incapaç d'imaginar-m'ho. Per favor, els que en tingueu, doneu idees! Tot el que crec que puc fer em sembla tant petit... tinc bastant clar que esdevindrà inútil.

Per altra banda constato cada vegada més la necessitat de molta gent de tornar a la rutina quan aquesta es trenca per les vacances. Malament anem quan les vacances, lluny de proporcionar-nos benestar, ens fan anyorar el dia a dia. On hem aparcat la imaginació? (Bé, tampoc vull descartar del tot que existeixin rutines fantàstiques, però no crec que aquest sigui el motiu de la necessitat de recuperar-les).