dilluns, d’octubre 18, 2004

Conversa amb Schoenberg

Enyorat, PI mira l’exterior. L’ull de bou de la seva cambra de cel·les de grafit, deixa entrar una tènue llum de pols solar. El raig de colors, presoner del vent ingràvid que travessa el fons estelat, il·lumina l’estança com ho farien aquelles antiguitats anomenades espelmes i que avui dia només es troben en versió hologràfica. L’emissor invisible d’ones sonores tridimensionals escampa, arreu l’atmosfera de serenor, una antiquíssima peça musical: Pierrot lunaire. Embolicat per la cadència dels sons concebuts per Schoenberg, un llunyà 1912, PI tanca els ulls. El sofà d’aire i estructura de fibra òptica, està programat per a simular les sensacions dels viatges interestel·lars; però la cadena d’àtoms de la seva nau, que acostuma a transportar-lo travessant la lleugeresa que tot ho separa, no pot ésser imitada amb fidelitat.

PI parla amb Schoenberg, es comunica comprenent cadascun dels sons articulats al voltant d’una imaginació avançada al seu temps. Schoenberg li torna amb agraïment, el plaer d’una conversa musical. PI ja no enyora. Ara respira. El cervell s’activa. La pell, amb la temperatura exacta, sent. Amb els ulls clucs, divisa l’univers, obra espontània d’una gran explosió de casualitats.

PI

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb el permís de LSD, diré que aquesta vegada PI s'ha superat. I em consta que no està gens volat.

M. P.

Anònim ha dit...

tens tot el meu permís per dir les bestieses que vulguis. ara, pi s'ha superat, quant a quin altre escrit, i com?
LSD
PD. aquest me sembla un dels escrits de Pi més mediocre (o això no es pot dir?)

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
altair971 ha dit...

el segon comentari ha estat esborrat perquè repetia el primer

administradors ECLèCTIA

Anònim ha dit...

Tu, LSD, realment penses el que dius o la llengua et va més ràpid que el cervell? Nomès escrius per provocar i dur la contra o ets així d'entranyable?

L'escrit de PI ni em sembla mediocre ni crec que hagi superat res, senzillament ho ha escrit. Ens ha contat unes sensacions, per cert, al meu judici, molt ben contades.

Anònim ha dit...

Doncs a mí em sembla igual de bé que un escrigui que s'ha superat com que un altre digui que li sembla mediocre. Al cap i a la fi podem fer comentaris per això no? A mi no em sembla ni una cosa ni l'altre, m'agradat força, com tots els que ens escriu des d'un altre planeta/espai/temps/món.

Susanna