dimarts, d’octubre 26, 2004

Poema B85

Dins la dutxa, pels carrers,
darrere d'un autobús,
sota el pis de l'ascensor,
fins i tot entre deixalles,
vaig cercant, com un possés,
quelcom que em doni energia;
un impuls per prolongar
alguns dies l'existència
sense cap remordiment.

Sol·licito amb promptitud
qualque punt de referència:
un somriure gratuït,
una carta extravagant,
tres paraules per sopar,
un esguard sense neguit,
un espai on divagar
i algun tacte en els teus dits.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

:-)

Anònim ha dit...

De vegades et sembla veure senyals, punts de referència i tot canvia. Els dies prenen una llum especial i tot rutlla d'una altra manera. De vegades et sembla que aquestes senyals, punts de referència, són miratges, són mentida, te les has inventat per a donar-te tu mateix l'empenta que necessites per a seguir. I la història torna a començar: de vegades et sembla veure senyals........

Susanna