dimarts, de novembre 23, 2004

fragments del Diari Impossible

Un cotxe que fuig de les urpes de la llei.
Una parella que des del cotxe m'invita a pujar-hi.
Un per què no i jo dins un cotxe que fuig de la llei de les urpes.

-Hola, com va.
-Tiu, què vols, la gent, que emprenya...
-Ja, no vull res. La gent, clar...
-Ei, tiu, què passa, t'enfots o què, imbècil.
-No, val, tia, no et posis així. La gent, ja se sap...
-Seràs desgraciat, et mato!
-Calleu d'una vegada si no voleu que ens estampem tots, collons!
Que no puc conduir amb tanta cridòria.

I després, silenci.
Per la carretera els arbres passen veloços sense decidir-se a
creuar-se-nos, creuar-nos'en... travessar.
I la pluja, la pluja sense ganes etcètera...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sensacional!

Anònim ha dit...

surrealista, pero suggerent
LSD

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
altair971 ha dit...

els administradors del blog informen que s'han eliminat dos comentaris perquè eren proves