dissabte, de desembre 04, 2004

fragments del Diari Impossible

Per si tot és oblit després de la col·lisió, un cos blanc et demostra la possibilitat. Quan tot s'ha esborrat i només resten freds i estesos els noms. Quan tot és oblit i manquen sorolls i silencis que ofeguin la por, un cos blanc et demostra la possibilitat. De què?
Suau protecció, feble si la ràbia enverina les fràgils conviccions.
Riem per no plorar quan tremola el pensament i l'ànima es mareja pel vertigen fabulós que provoca la foscor infinita. Obscuritat eterna i total.
Què esperar del món si el cel no vol col·laborar? L'abatiment absolut. Una ràpida i terrible o lenta i dolça mort.
Dansar descalços damunt cadàvers d'antics amants. La immortalitat es concentra en un refugi anatòmic.
Anar morint no és cosa fàcil.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

si, tot es oblit despres de la "col.lisió", clar, pero l'important es el que has fet abans, i si tot ho has fet be per tu, no tinguis por de res, la col.lisio sera un contacte suau amb el no res

Anònim ha dit...

Guapo el comentari!

Anònim ha dit...

mgo, m'agradaria saber que vols dir quan parles d'un cos blanc, gracies

Anònim ha dit...

un cos blanc és aquí la imatge de jesús als antics quadres o imatges que, no sé si ara, però que vèiem de petits a cals oncles, avis, o a casa, aquell jesús amb túnica blanca, eteri...