divendres, de febrer 18, 2005

... i després del comiat

Abans d'entrar al paradís
m'espolso la pols grollera,
calculo els graons que hi ha
i faig deu passes enrera.

Miquel Bauçà (1940-2004)

5 comentaris:

Comandant PI ha dit...

Bauçà va deixar escrit temps enrera que "la mort d'un poeta no té res a veure amb la d'una persona corrent que es mor calmosament, gairebé com qui compleix un deure. Un poeta, com tot el que fa, en fa un gran què".

Paradoxalment el gran què de Bauçà consistí en viure sol, absent, invisible... i morir en la solitud i l'oblit absolut. Ell deia que un poeta després de nèixer hauria de prendre una forma incorpòria, invisible per a llur paisans; així va ser."Viure si no és tot sòl, no és viure: és una altra cosa".

Pot ser per a ell, morir, si no era tot sol, tampoc era morir: Bauçà, no va voler fer "una altra cosa". Fins i tot en això, se n'ha sortit amb la seva.

PI

Anònim ha dit...

data de la mort, 2004 o 2005?

Anònim ha dit...

La notícia deia que l'havien trobat mort el tres de gener d'enguany però s'estima la data de la mort a final de desembre de 2004.

Comandant PI ha dit...

El meu admirat Bauçà, que ordenava els seus poemas per ordre alfabètic i ens regalava amb hores d'anar darrera el diccionari per desxifrar-lo, va deixar de donar senyals de vida a principis de desembre. Els veinats ho varen fer saber a la policia que va contestar que sense la denúncia de la seva desaparició no podien fer res. Per Nadal continuava sense donar senyals i el tres de gener, passat cap d'any varen entrar al pis trobant-lo mort i en l'estat que us podeu imaginar.

La noticia trascendí el proppassat dia 10 de febrer.

La web ens ofereix un parell de pàgines dedicades al poeta i escriptor que ho val visitar-les.

Anònim ha dit...

Com ja sabeu, unes de les coses que demanava als administradors/res de Eclèctia era més poesia. Reclamava per l'escassa importància que se li dóna i reivindicava un espai poètic amb majúscules al món de la literatura. Bauçà va ser un fora de sèrie, al marge de modes, al marge de tot. Llàstima que ara resulti tant difícil trobar obra seva a les llibreries. Ja espero que es publiqui el seu darrer llibre que, a més, haurà esdevingut póstum.

Iolanda (Barcelona)