dilluns, de març 21, 2005

Naufragi per paraules

Mar
Navegant
Horitzó
Vent
Núvols
Grisor
Pluja
Tamborinada
Preocupació
Tempesta
Sotsobra
Desesperació
Naufragi
Silenci
.............................
Mar

J. M. Vidal-Illanes

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Vidal-Illanes està passant d'agradar-me pel que escriu i com ho escriu, a agradar-me a més per la versatilitat amb que ens sorpren. Per moments penso si es tracta d'una sola persona o de vàries (o si es tracta d'una persona una mica complicada...).

Aquest naufragi m'ha desconcertat, però quan l'he rellegit, m'ha sorprés agradablement.

Bones festes de Pàsqua a totes/tots els eclectians.

Iolanda (BCN)

Anònim ha dit...

de tota manera, sigui un o mes, amb una vena, o vessant, sensacionalista, o populista
LSD

Anònim ha dit...

fantasmada ja no toca... pallassada de quan un es pensa que ja té prou carisma i seguici i pot fer el que vulgui
ED

Anònim ha dit...

Doncs a mi em sembla un chic genial. Com aquell poema de Pep Mita:

L'arbre

erbra'l

Crec que aquí fa falta una mica més d'obertura de mires i quelcom mol més lectura del que s'està fent pel món de la literatura d'avantguarda (no comercial).

Salut eclectia/nes/s

Nuria

komandant-pi ha dit...

Nuria, crec que has citat el poema de Pep Mita de memòria i aquesta t'ha jugat una mala passada, però l'exemple és encertat, i el poema diu en realitat:

L'arbre

arbmo'l

A mi em recorda a un vell poema de Vidal-Illanes que deia:

Alicia / aicilA

No estic d'acord en acotar de forma tant severa (fantasmada o pallassada) una expressivitat emocional i imaginativa, de concentració de pensament i allunyada del formalisme narratiu clàssic, on la intencionalitat és el missatge expressat amb un ritme molt difícil d'aconseguir amb la prosa. Al meu entendre Vidal-Illanes mereix una mica més de respecte a l'hora de ser jutjat i mereix també que les crítiques que se li facin tenguin un fonament més sòlid.

PI

komandant-pi ha dit...

Per exemple, i per encetar un debat, crec que si bona part dels poetes cerquen des de fa segles l'eficiència en el missatge poètic, és precisament per distanciar-se de la narrativa, que requereix moltes paraules per descriure quelcom (especialment la narrativa prustiana). Els poemes en prosa, com a forma literaria polimórfica, normalment perden en part l'objectiu de l'eficiència. Vidal-Illanes ens ha presentat dues formes contraposades: la màxima eficiència: Alicia/aicilA, per homenatjar el personatge de Lewis Carroll, o el naufragi, que descriu perfectament el fet, o per contra, el barroquisme del Roig de mort, poema en prosa amb ritme i regularitat que requereix abundosa extensió per expressar el missatge, els sentiments, les emocions.

PI

Anònim ha dit...

Pictòric
Fresc
Descriptiu
Suficient
Sensorial
Seqüencial
Vertiginós
.............
Absolut

RosaP

Anònim ha dit...

No és el mateix. Les paraules del darrer comentari les podríem posar una al costat de l'altra, separades per comes, com un seguit d'adjectius que qualifiquen el poema. En canvi això no ho podem fer amb el naufragi, que ens descriu amb molt pocs mots el pas de la calma al desastre, per a tornar de nou a la calma.

Anònim ha dit...

No se m’havia acudit mai pensar que alguns poetes es plantegessin l’eficiència a l’hora d’escriure una poesia. Eficiència? Màxim resultat amb mínim cost (material, personal, temps…)? Potser hi ha una altra definició d’eficiència que se m’escapa, aquesta és per deformació professional. Per altra banda em pregunto si l’objectiu final és que l’obra arribi a molta gent o és l’obra en sí com a expressió d’alguna cosa que algú té necessitat d’exterioritzar.

Pel que fa a les formes, no em semblen importants quan es tracta d’art. Les formes, les tècniques, han de ser eines que facilitin als artistes la realització de les seves obres. Ens hi acostumem i per això de vegades ens costen de veure (escoltar, llegir, mirar…) quan es surten de la norma; però tornant a la poesia, de vegades n’hi ha molta més en un text en prosa que en un de mètrica perfecta, en un silenci, una mirada, moltíssima a la natura...

Susanna

Anònim ha dit...

està clar que el naufragi és un poema pensat per ser així com és, i qualsevol llista de noms, adjectius o el que sigui sense la relació apropiada, de fons o de forma, no és el mateix
ED

Anònim ha dit...

Crec que RosaP no pretenia fer un poema, més aviat volia expressar la seva opinió sobre el poema i per sortir-se del comentari sense més va optar per imitar la forma del Naufragi.

Sobre la eficiència, entenc el que diu PI. De fet aquest tema ha estat tractat en diferents assajos sobre poesia. El mallorquí Bartomeu Fiol defensava aquesta tesi fa unes setmanes a un programa de televisió. En un moment de la història la poesia comença a simplificar l'estructura per aprofundir en el missatge, d'aquesta forma el missatge és la poesia, despullada d'altres condicionants estètics que predominaven sobre el contingut. Crec que tot això és una mica complicat per tractar en tant poc espai, però podem continuar discutint-ho.

Anònim ha dit...

Joan Margarit, presentant el seu darrer llibre de poesia "Càlcul d'estructures" parlava del símil explicant que la labor d'un arquitecte és que l'edifici sigui sòlid amb el menor material possible. Aquí parlava de l'eficiència poètica en paral·lel a l'eficiència arquitectònica (Margarit també és arquitecte). A més reclamava un retorn al seny dins la poesia i afirmava que "només és vàlida la poesia que s'entén". De fet defensava que la finalitat del poema era procurar "un canvi que proporcioni un major ordre interior enfront del desordre de la vida".

Tot s'ha de dir que Margarit és molt crític amb els creadors complexos i l'avanguarda... però aquest és un altre tema.

PD. us recomano el llibre, està editat per Proa.

Anònim ha dit...

Doncs a mí no em sembla malament que un poema pugui procurar una mica de desordre en una vida interior massa ordenada.

Anònim ha dit...

... i a mi, fins i tot em sembla perfecte que alguna poesia no sigui comprensible per a segons qui, com la pintura, com la música, com...