dimecres, d’abril 20, 2005

estriptís 2

Sufrir es la manera de estar activo sin hacer nada
emile m. cioran

8 comentaris:

Anònim ha dit...

L'entenc si podem sustituir el patir per qualsevol altra emoció.

Anònim ha dit...

jo no se quin sentit te exactament aquesta frase, pero me sembla que patir, en aquest cas, no es pot substituir per cap altre sentiment, si no, seria diferent, els altres sentiments o emocions impliquen acció, present o futura
...jo ja m'entenc...

Anònim ha dit...

No veig per què ha de ser diferent quant a l'acció que impliquin les diferents emocions. M'ho pots explicar una mica, per favor?

Anònim ha dit...

patir es podria substituir per exemple per estimar, es clar (suposo que et referies, persona que ha posat l'ultim comentari, a aixo), pero crec que el patiment implica com a minim una despesa energetica molt mes important, element a tenir en compte...

Anònim ha dit...

Ho sento, segueixo sense entendre a què et refereixes. Intensitat? "Mal rollo"? Quin tipus d'energia?

Anònim ha dit...

Si no recuerdo mal, en el contexto en que está escrita la frase de Cioran, se está refiriendo a algo diferente.

Cuando tienes delante una adversidad y no haces nada por superarla, te limitas a sufrir. Tu no acción se convierte en resultado -la acción de sufrir- y no haces nada por evitarlo, por atacar la causa de tu sufrimiento, por actuar remediando el problema de fondo.

Mucha gente sufre por esto, por limitarse a ser víctima sin calcular que su problema puede, o bien solucionarse, o bien dejar de afrontarse como un problema.

Un Colega de Valladolid.

Anònim ha dit...

A ver si lo he entendido: digamos que el sufrimiento es doble, por el motivo inicial y por la sensación de no poder hacer nada por remediarlo sin ni siquiera intentarlo?

Anònim ha dit...

No exactamente. Mi interpretación es que prima la actividad de sufrir frente a la alternativa de activarse para evitar el sufrimiento. Sólo se sufre en un sentido, el objetivo; no sufres al ver que no puedes hacer nada por evitar el sufrimiento, dado que no eres consciente de tu potencial para evitarlo. Sólo te limitas a padecer y esta es la acción: sufrir.

Cuando atacas las causas del sufrimento lo eliminas, dejas por tanto de sufrir. Estar activo sin hacer nada equivale a padecer siendo objeto y sujeto a la vez de ese sufrir.

Un Colega de Valladolid