dijous, de setembre 30, 2004

Carpe diem (I)

Una amiga ens ha enviat aquest escrit:

“Veuràs, m’agradaria penjar una cosa al blog, un comentari a "la creació i tu i II" acompanyat d’un text, però no sé com fer-ho ni si és massa llarg. El text en qüestió és un article d'Antonio Gala d’una col·lecció que es deia “Carta a los herederos”, sortia a El País Semanal i es titula "Carpe diem". Va caure a les meves mans quan tot just acabava un tractament de quimio i la meva visió de la vida havia canviat força respecte el que era abans del càncer. Coses que "abans de" m’haurien preocupat o molestat ara em semblaven futeses i en canvi tenia una necessitat molt gran de que em toqués l’aire, el sol, veure gent, plantes, animals...vida al cap i a la fi. I també de fer fotos, de conservar d’alguna manera tot allò que m’agradava, que em cridava l’atenció. La necessitat de fer fotos s’ha quedat en afició. Suposo que donar per superada la malaltia fa que ja no necessiti retenir les coses doncs penso que les podré seguir gaudint, però el que sí conservo és aquesta necessitat d’estar en contacte amb la gent i la natura, perquè la vida és al carrer. I viure cada moment (importantíssim!). A mi me’n va haver de passar una de molt grossa per a prendre’n consciència...i no cal.

El text d'Antonio Gala em sembla preciós. El vaig guardar molt de temps, fins que el vaig perdre. El vaig buscar, vaig regirar col·leccions de dominicals i no el vaig saber trobar. Em va venir al cap amb el text de mgo i l’he trobat a Internet.”