dilluns, de setembre 13, 2004

El atún y el delfín (Esopo)

La nostra amiga Susanna P. ens envia la seguent faula d'Esopo, en relació amb el debat sobre l'escrit de Vidal-Illanes (Ahmad i l'ocell).

"Viéndose un atún perseguido por un delfín, huía con gran estrépito. A punto de ser cogido, la fuerza de su salto lo arrojó, sin darse cuenta, sobre la orilla. Llevado por el mismo impulso, el delfín también terminó en el mismo sitio. Se volvió el atún y vió al delfín exhalando el último suspiro.

-No me importa morir -dijo-, porque veo morir conmigo al causante de mi muerte."

L'elocuent i polémica faula es resumeix amb la reflexió de que sovint patim manco les desgràcies pròpies si es comparteixen amb qui les causen.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta faula d'Esopo es refereix de fet al clàssic "morir matant". Tu me'n dus a l'altre barri però vindràs amb mi. És la sortida que tanta gent desesperada adopta com a opció per fugir cap endevant i endur-se -injustificadament- amb ella a qui acusa com a responsable dels seus mals. És la sortida per la que va optar el protagonista que prenia el desdejuny mentre la seva ex-parella jeia a contrallum al llit de l'habitació principal. És l'opció d'Ahmad i potser la d'Isaac. Però també és l'opció de qui acorralat veu pròxim la seva fi i decideix alenar per darrer cop amb la satisfacció de que qui li provoca la mort l'acompanya en el darrer viatge.

Anònim ha dit...

A mi no em sembla que parli de morir matant, doncs això denota intencionalitat, sinó de la mort del més fort per la tossuderia de perseguir la seva víctima, mort no cercada ni pel perseguit ni el perseguidor, però que suposa un bàlsam pels últims moments de vida del més feble.

altair971 ha dit...

Estic més d'acord amb aquesta segona interpretació. El perseguit no estava buscant la mort del perseguidor, però un pic arriba l'hora pensa que es fa justícia quan el dofí, en aquesta faula incansable predador, mor presa de la seva inesgotable cobdícia.

PI